Bona política, tant se val si és vella o nova

En l’actual modernitat líquida, sembla que es vol imposar l’admiració per la novetat i cert menyspreu per la vellesa, ja es tracti de persones, objectes o idees. I així ara s’ha posat de moda la nova política. Es qüestiona d’aquesta manera un dels valors de qualsevol persona, entitat, empresa o institució: la trajectòria.

La trajectòria d’un partit polític pot ser més o menys coherent, amb llums i ombres… Sigui com sigui, un llegat històric, el passat, ens serveix per interpretar el present i poder predir, amb més o menys encert, el futur. L’evolució de tot partit polític, en sintonia amb la societat, és una manera interessant de comprendre la història i la realitat d’un país. O així ho havia estat fins que va arribar un tsunami – terme que de manera molt encertada fa servir l’historiador i articulista Joan B. Culla al darrer llibre que ha publicat- al sistema de partits català, espanyol i de molts altres països del món. Diferent de la creació de nous partits és que sorgeixin coalicions de partits en circumstàncies extraordinàries, en què es requereix consens per portar a terme un objectiu polític difícil. Continua llegint