Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 15 de maig de 2009

XESCA

No la coneixia personalment, però ens havíem aclucat mútuament els ulls a través dels respectius blocs.

Amb el temps un aprèn que pot copsar algú per la manera com escriu i la Xesca, era una verbívora vivaç, una d’aquelles persones que no els feia res de deixar-se anar damunt les tecles quan alguna cosa li tocava el cor.

És molt agraït saber que algú respon des de l’altra banda amb tanta sinceritat.

Seguia el seu hidroavió. També era companya del PEN català. Ahir em van dir que havia mort. S’apaga una veu. El meu condol més sincer a la família i als amics.

Que l’ameratge et sigui suau, Xesca, sigui en el mar que sigui.



Respon a emigdi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent