Els dies i les dones

David Figueres

VELLS SECRETS

Quan era petit, si em preguntaven què volia ser quan fos gran, jo sempre contestava el mateix: quan sigui gran vull ser el vent.

I ara no en tinc prou de voler ser el vent. Ara, ja vull ser altres coses.

Quan eres petita, si et preguntaven què volies ser quan fóssis gran, jo sé que tu sempre contestaves el mateix: quan sigui gran vull ser la pluja.

I ara no en tens prou de voler ser la pluja. Ara, vols ser altres coses.

En el fons, voler ser el vent o la pluja, participa de la mateixa incertesa que et planteja sempre un futur o altre: i després què?

Què hi ha més enllà de voler ser un aiguat o una ratxa de mestral?

I res, que demà tampoc serà el dia D. Que estàs atrafegada. Que no et va bé de veure’m. I que m’ho has dit amb aquell fil de veu menut, menut, com un ble de llum trobat enmig de l’herbam després d’allò que tu volies ser quan eres petita.

I tu: però tu estàs bé? I jo: que sí, que sí, però t’he de dir una cosa. I per dins:

 Aprendre que en certesa

 res no tinc si no m’ho dónes.

A fer que el cor sempre es commogui

 pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes

 i és aquesta mesura la que vull i em defineix.

 
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

I tu: Doncs res guapu, un petonet. I jo: un petó. Boranit.

Mutis. Teló. Insomni.



  1. Més enllà de voler ser un aiguat i una ratxa de mestral, hi ha una ploguda  forta de sentiments una torrentada de plaers ,inundacions de malalties, però esperem que mestral Déu mos guard de tot mal.

    Bé no em feu cas, les lleganyes fan de les seves.

    Bona nit i que el ble de l’amor no s’apagui mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent