Els dies i les dones

Quarts de vuit del matí. Una mare espera l’autobús de l’escola. No gaire lluny, un parell de xiquets, els seus fills, s’empaiten i peten contra el vidre d’una fleca que serveix esmorzars. Riuen.

En sentir el so de les mans esmorteïnt l’impacte, la mare, sense mirar-los exclama: “us fareu mal i plorareu”.

I jo que passo per davant, camí del metro, trobo que és un just vaticini, aplicable a tantes circumstàncies de la vida…