"Penso que la poesia ens ha de sorprendre per un bell excés. Ha de colpir el lector com a expressió dels seus pensaments i ha de semblar-li gairebé una recordança. Els seus tocs de bellesa no han de quedar-se mai a mig camí, deixant el lector sense alè i no pas content. L’inici, el progrés, el declinar de la imatgeria han d’arribar-li com el Sol d’una manera natural, i pondre’s sòbriament, però amb magnificència, deixant el lector en la rica beutat del crepuscle".