UN POEMA NO S’EXPLICA
Encara amb el regust dolcíssim de l’actuació a l’Horiginal (gràcies a tots els que vau venir), trobo una reflexió massa ajustada perquè sigui necessari afegir-hi res més.
“Un poema no s’explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges que comporta, perquè justament la seva comesa és dur el lector més enllà d’elles, pel camí d’una veu insubstituïble. Davant un poema, ni un crític ni l’autor mateix no sabrien sinó, des de fora, comparar els resultats presents amb els que en el curs del treball de composició han estat possibles; o en matèria més interessant, esbossar i valorar els accidents de vida exterior o profunda que precediren la concepció, que potser la determinaren”.
No em va ser possible anar a l’Horiginal, però crec que va ser tot un èxit !
Una altra dita, aquesta vegada de’n Harold Pinter :
— L’autor, el poeta, és l’amo del text; no oblido mai que el llapis per canviar paraules el tinc jo —