UN POEMA ARRIBA A PEQUÍN
El mes de març passat es va posar en marxa la campanya Relleu del Poema. Aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics de la Xina, es volia posar de manifest el fet que en aquell país, es vulneraven els Drets Humans. Un poema del periodista i poeta xinès Shi Tao, Juny, condemnat a 10 anys de presó, va viatjar arreu del món, traduït a la llengua per on passava i gravat en aquest mateix idioma. Als Països Catalans, el poema va ser traduït pel Manel Ollé i gravat per mi mateix. El podeu llegir i escoltar en català, aquí.
Avui, el poema, arribarà a Pequín. No cal dir que la pàgina web ha estat bloquejada per part de les autoritats xineses. Un ocellet també m’ha fet saber que aquest bloc, tampoc pot llegir-se en aquell país. El poema va ser escrit després de la deplorable matança de Tiananmen.
He llegit públicament moltes vegades aquest poema. I malgrat haver-me familiaritzat amb el què s’hi diu, cada vegada, m’ha pogut l’emoció. Els versos parlaven per boca dels quaranta-tres escriptors empresonats i per totes les víctimes d’un país que ha decidit progressar econòmicament abans que en el camp de les llibertats més essencials.
La poesia no parla mai de veritats absolutes. És un mirall, tan sols, que dibuixa amb versos tot el què hi ha a l’altra costat de l’ànima. Un mirall fragmentat, incomplet, que mai és absolut. Que necessita d’altres miralls, d’altres fragments, per tenir una idea aproximada d’alguna cosa.
Els centenars de bocins d’espill escampats per tot el món, tampoc ens donaran, aquest cop, una idea clara i nítida de res. Però cada tros, reflecteix, per si sol, la llum petita però sòlida, de la solidaritat impresa en una paraula, en un vers, en una veu. La mateixa solidaritat que no ens cansarem d’escampar, de promoure, de recolzar, malgrat que la “terra es deformi i els rius baixin en silenci”.
Dos grups al Facebook: Relleu del poema, Pequín 2008: Els Jocs de la Repressió
Dol per cada persona que ha patit o pot arribara patir per la
preparació d’aquests jocs, mirem les darreres convocatòries……. Dol
i denúncia. Cal que ho deixem de trobar normal.
I també, malgrat, penso que hem de concentrar molta força en la
exigència democràtica. Allà no l’han ni olorada, i ja sabem del poder
econòmic….
No hauríem de permetre ni un pas enredera en el que anomenem
democràcies, ni una mil·èsima. Els estats i grups de poder actuals no
ho permeten, algun canvi hem de fer, és evident. Acció, prendre el món
de les mans d’aquests jugadors de monopolis. O monòpolis.
El conte de “la dictadura de la majoria” no ens hauria de fer acceptar
un totalitarisme, ja n’hi ha prou d’aquesta cançó. Hi ha una cosa que
s’en diu república, no de nom, sinó de maneres. I que en el pensament
polític contemporani té un principi ben clar i eficient: la no
dominació.
Salut, i dol avui, malgrat.
T’informo que avui diumenge, a les 11.30, apareixerà el meu post dominical de la secció Blogs degustació, on recomano una passejada per diversos posts, ente els quals es troba un dels teus.