ULLS DE TINTA
He descobert els teus ulls molls de nit.
Roses i asfalts s’aturen quan els miro.
Signen somnis de follies, d’atzars.
Redrecen el rumb de tots els silencis.
Les cançons d’aquests dies no m’agraden.
Hi ha llums idiotes, pampallugues fútils.
Un batec catòdic d’imatges buides.
Estels domats amb filferros urbans.
Que reposat el teu esguard menut,
aliè al tràfec dels presents sense ànima.
Et vull parlar de l’amor que et tinc ara.
Reposat amor que em dicten els fars
dels teus ulls encesos de foscor certa.
Aquests ulls com un túnel, com un llarg
comiat sense espera ni encès crepuscle.
Ulls de tinta des d’on omplo la ploma
un any més, per signar el nostre vell pacte:
aquell que m’obliga a fer-me poema
pels qui no puc estimar més sovint;
aquell que t’obliga a fer-me poeta
pels qui, en aixecar la vista del full,
descobreixin d’ells el més gran misteri.
DF
(fotografia de Martina Martínez)
Gràcies per lliurar-nos la teva poesia i per escriure sovint al bloc És un món amb una força inusitada. Molts bons presagis i força .
"Els teus ulls, com vaixells,
s’endinsen a la mar
i albiren esperances"
Molt d’anys des de Mallorca, estant la lluna quart creixent i el fred punxant les galtes.
Aquest és el primer quadern d’atzars que vaig llegir. Feia ben poc
que coneixia els blocs de vilaweb. Com en altres casos, vaig guardar-me
el comentari. Ja fa temps que m’en guardo massa. Aquí em representa una petita falta per timidesa. En altres casos em porta a problemes greus.
Per això recullo aquesta frase:
aquell que m’obliga a fer-me poema
pels qui no puc estimar més sovint;
aquell que t’obliga a fer-me poeta
pels qui, en aixecar la vista del full,
descobreixin d’ells el més gran misteri.
Amb la imatge vaig pensar una idea a la que dono voltes fa temps. Com podria explicar -sense malentès- detalls que veig en les relacions -les que hi ha, i les que establim; i alguna que em sembla equivocat d’establir- entre el què em posa al davant la imatge, i l’enteniment. I en general ben a prop del què passa amb algunes coses que anomenem domini de la opinió; perquè en un principi pot ser ho va estar, o perquè no gosem anomenar-les domini de l’enteniment.
Amb les paraules em succeeix el mateix. Però diria que aquestes tenen més força en relació a la imatge, perquè permeten més detall. Ho penso també en el sentit de la importància que pren l’enraonament per a l’enteniment. I en els dos casos està relacionat amb necessitats bàsiques no cobertes.
(diculpa, no m’he adonat que era fora de pàgina. Si us plau, treu l’anònim)
Aquest és el primer quadern d’atzars que vaig llegir. Feia ben poc
que coneixia els blocs de vilaweb. Com en altres casos, vaig guardar-me
el comentari. Ja fa temps que m’en guardo massa. Aquí em representa una
petita falta per timidesa. En altres casos em porta a problemes greus.
Per això recullo aquesta frase:aquell que m’obliga a fer-me poemapels
qui no puc estimar més sovint;aquell que t’obliga a fer-me poetapels
qui, en aixecar la vista del full,descobreixin d’ells el més gran
misteri.
Amb
la imatge vaig pensar una idea a la que dono voltes fa temps. Com
podria explicar -sense malentès- detalls que veig en les relacions -les
que hi ha, i les que establim; i alguna que em sembla equivocat
d’establir- entre el què em posa al davant la imatge, i l’enteniment. I
en general ben a prop del què passa amb algunes coses que anomenem
domini de la opinió; perquè en un principi pot ser ho va estar, o
perquè no gosem anomenar-les domini de l’enteniment. Amb les paraules
em succeeix el mateix. Però diria que aquestes tenen més força en
relació a la imatge, perquè permeten més detall. Ho penso també en el
sentit de la importància que pren l’enraonament per a l’enteniment. I
en els dos casos està relacionat amb necessitats bàsiques no cobertes.