Els dies i les dones

David Figueres

TRUQUEN

Entre setmana, en comptades ocasions puc fer migdiada, per això, quan m’hi poso, m’hi poso. Amb tot, ahir -que era un d’aquests dies privilegiats- no em va fer res que el mòbil sonés desvetllant-me el son. Un fixe de Barcelona. En contestar, una veu potent, com de locutor de ràdio, preguntava per mi.

Es tractava de l’Àlex Gutiérrez, director de la revista Benzina. Em comunicava que el conte que els vaig enviar, "Escena", sortiria publicat al número del proper mes de desembre i que participaria, conjuntament amb dotze finalistes més, al concurs que es decidirà així que s’hagin publicat tots els contes.

No cal dir que les ganes de dormir es van extingir de cop. L’excitació habitual de les notícies que t’ajuden a no tirar la tovallola. A finals d’estiu vaig baixar del carro laboral una mica fins al capdamunt de deixar-me l’energia sobrevivint d’una feina que no m’aportava res de res.

Uns mesos malvivint amb els quatre doblers que havia arreplegat i que em serviren per concretar alguns projectes ara ja en marxa i fer neteja de contes i poemes. Malgrat que vaig arribar a mínims insospitables i reempendre la recerca d’una feina purament alimentícia va ser més difícil i desesperant del què pensava, trucades com les d’ahir, et fan dreçar una mica, cops a l’esquena necessaris, arquejar un somriure per tu i pels propers, un esgraó que puges.

Personalísmes a banda, considero que la feina que està fent Benzina, és prou meritòria. Tant per la qualitat de tots els seus articles, per l’ambició de fer una revista que mossega -a vegades potser massa- i sobretot, en la voluntat de recuperar una pràctica molt en voga en latituds anglosaxones: publicar contes i poemes donant oportunitat als escriptors i poetes a donar-se a conèixer i el què és més important, cobrant. Encara que no sigui gaire, el fet de cobrar dóna una credibilitat que dignifica el fet artístic i ajuda a pagar el lloguer, perquè no dir-ho.

A Barcelona, una altra revista, amb uns plantejaments que no tenen res a veure amb els de Benzina, també ofereix l’oprtunitat de publicar a literats desconeguts. Es tracta de Lletra Petita. Em trec el barret per ambdues iniciatives. Ara com ara, els premis literaris han estat l’única plataforma que hem tingut els escriptors novells per donar-nos a conèixer.

A vegades sense possibilitat que la teva feina es publiqui o si es fa, en àmbits geogràfics restringits, saber que hi ha revistes d’abast comercial normalitzat que aposten per la difusió de la literatura, és un alè d’aire fresc que s’hauria de valorar molt positivament.

Per respecte als companys de Benzina, no penjaré el conte en aquests verals. A l’hora d’arrencar el full corresponent a novembre i encetar el desembre, penseu en apropar-vos al quiosc, demanar pel nou número de Benzina i posar la cirereta a la meva feina: la vostra lectura acabarà el cicle. Desitjo de tot cor que el gaudiu.



  1. Fins ara m’he comprat tots els Benzina, però encara no m’he llegit cap conte -potser algun tros-. Sàpigues que el teu serà el primer que llegiré sencer.

    Salut i endavant!
    Marc

  2. Que en puguis escriure molts més, et llegiré. Que continuis amb la sort. Torna, però, a la poesia. És a dir no la deixis. Salut i bon vent. Cordialment

  3.     No ens coneixem de res, sols de la blogosfera- soc molt novella-, et felicito i t’animo, pensa que crear no és fàcil ni és agraït econòmicament , al menys al principi, però aquí hi ha la grandesa.

    Això de la feina sols per menjar paisa a la majoria, potser et pot ajudar un llibre que en català- no se si esta traduït- seria Pare Ric- Pare Pobre d’en Kiyosaki -, des d’aquest punt de vista el 99,99 dels mortals som pobres.
    No compro aquest tipus de revista, però aquesta vegada ho compraré per recolzar-te i potser posar-me al dia amb això de la cultura més actual

Respon a V. Rocaguinarda Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent