Fa molts anys que segueixo els articles del Joan Josep Isern a l’Avui. La seva crítica literària ha guiat moltes, moltíssimes de les meves lectures. Quan vaig començar amb això dels dies, amb això de les dones, de seguida em va plaure, no sense sentir un gran respecte i certa por, poder compartir espai cibernètic amb una persona que per mi ja era un tot un referent.
Avui el Totxos, totxanes i maons, fa tres anys. El Joan Josep ho ha celebrat mostrant una mica més de la seva cordialitat. Una cordialitat que, en el meu cas, ja sabia que gastava doncs, en els petits contactes que hem mantingut, sempre s’ha mostrat de la mateixa manera. Per algú com jo que tot just comença a treure el cap pel món de les lletres, això s’agraeix.
No cal dir que sóc entusiasta lector de les totxanes. Per mi aquest bloc, reuneix moltes de les condicions que penso un bon bloc ha de tenir: que sigui amè, que hi aprenguis coses divertint-te i que hi hagi el punt just de despullament per sentir-hi palpitar aquell deix d’humanitat que sempre fa més properes les coses.
Volem més passejades amb vespa, volem més declaracions d’amor a l’A., volem més batalletes, volem saber com et puja la canalla entre concert i concert, entre cançó i cançó; volem que n’hi hagi molts més de totxos, de totxanes de maons per anar-la bastint ben dreta i ferma, bloc a bloc, aquesta catosfera nostra.
Per molts anys, Joan Josep!