Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 23 de maig de 2007

TORNAR DEL CEL

Corrien finals dels vuitanta i algú, no massa lluny d’aquests papers digitals, em va passar una maqueta (en cinta de caset, of course!) d’un nou grup: Els Pets. Amb aquest nom vaig arrufar el nas. Saber que abans s’havien anomenat Condons Adulterats no va fer que la meva curiositat s’engrandís, ans al contrari. Però em van arrossegar a uns quants concerts en locals infectes de Tarragona i rodalies i allò em va agradar. En aquells temps en Lluís Gavaldà tenia cabell, en Joan Reig no duia pas barba i un parell de senyoretes anomenades les llufes, sobretot l’Annabel Gavaldà, s’erigiren com els primers mites sexuals del Camp de Tarragona.

Quan va començar tota la moguda del "rock agrícola", Els Pets, com molts d’altres grups d’allò que es va anomenar el rock català, feia uns quants anys que omplien locals i camps de futbol sense que la premsa barcelonina es prengués cap molèstia en parlar-ne. Els Pets, a semblança de molts grups anglesos que saberen connectar amb un públic que necessitava sentir-se reivindicat com a col·lectiu, van donar veu a un sud de sempre malmès i oblidat; a un parlar, a una realitat que molts, adolescents barbamecs tots com érem, no pensàvem pas que se’n poguessin fer cançons.

Els Pets han aportat moltes cançons a la banda sonora de la meva vida. Són les nits d’estiu amb una furgoneta destartalada buscant un concert impossible. Són els aromes de cossos que ara empenyen cotxets i hipoteques i marits embarassats. Són un fresc d’un paisatge on ja no hi torno sinó que hi vaig. Són, sobretot petites grans guspires de poesia que ens ajuden a fer la vida molt més agradable del que a vegades és.

Gràcies al Marcús (aquest home és incansable!) podeu sentir-ne algunes cançons d’aquest joia que és Com anar al cel i tornar



  1. Quan van començar no m’agradaven. Jo escoltava Jimi Hendrix, Eric Clapton…10 anys més tard m’agraden molt. Segurament és que en Hendrix no va arribar als 30 i en Gavaldà sí. I diria que tenim força qüestions en comú. El darrer disc pinta molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Arpegis per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent