Els dies i les dones

David Figueres

T’HI VEIG

Dissabte es va casar el teu nét al Santuari de Núria. Vam tenir bon dia. El lloc és preciós. Vam dormir el divendres a Ribes de Freser i l’endemà, vestits per l’ocasió, vam agafar el cremallera. No sé si t’hagués agradat massa la cerimònia. Jo penso, però, que s’agraeix trobar capellans disposats a deixar-se de misses i parlar de l’amor i del compromís sense massa escarafalls. T’hi veig assegut amb nosaltres, a primera fila, probablement amb bastó. T’hi veig emocionant-te i pujant amb la resta de les dues famílies a veure la Verge una vegada casats. T’hi veig malhumorant-te perquè et volen ajudar a pujar les escales i tu els diu que no cal, home, no cal.

Al dinar sé que t’hagués agradat dir quatre paraules. T’haguessis aixecat i haguessis engegat algun dels teus discursos. Portaries un dels teus vells vestits. Una corbata elegant. Després els hauries parlat dels teus viatges: als Estats Units (anècdota del cambrer cec del restaurant de Xicago); a Rússia (comentari sobre el fet que a Moscou, als anys cinquanta, els autobusos eren gratuïts). Després política: la força dels Estats Units al món, la necessitat de seguir Alemanya a Europa i no pas els embafats francesos, que Catalunya ha de ser governada per partits sense obediència espanyola… També haguéssim parlat d’esports. Probablement tu et decantessis per Federer més que no pas per Nadal. T’agradaven els tennistes elegants.

Probablement només haguessis fet acte de presència a la festa posterior, ja a Reus. Algú haguessis trobat de la vella guàrdia per ampliar alguns dels temes que hauries esbossat durant el dinar. T’hi veig amb aquells ulls blaus no volent-se perdre res de res, somrient sorneguer, excitat per tot plegat. Haguessis anat a dormir aviat. Abans però, haguessis posat un sobre amb una generosa quantitat a la butxaca del teu nét i haguessis fet un petó a la seva dona. T’hagués acompanyat a casa i tu m’haguessis preguntat si jo no seguiria els passos del meu germà. Jo et preguntaria si tenies a casa el segon volum dels Homenots de Pla, que el necessitava per consultar-lo. Tu m’haguessis dit que passés quan vulgui.



  1. si de tant en tant vas mirant l’àlbum de fotos del teu casament, veus que començen a faltar gent, el deixes uns anys i el tornes a mirar i segueixen faltan gent, l’àlbum sempre és el mateix, però sempre hi falta gent. Salutacions

  2. Llegint el teu post he pensat en la meva àvia (cosa que faig molt sovint, darrerament i no sé per què) i en com li hauria agradat veure nèixer el fill del meu germà ara fa dos mesos. Suposo que la sensació de mancança i de pèrdua s’agreuja quan vol compartir les alegries amb algú que ja no hi és.

    Felicitats pel post, camarada.

Respon a carme.laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Passa a les millors famílies per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent