TEST
He mogut llibres aquests dies i m’han sortit del fons d’alguns armaris, petites joies oblidades.
Una d’elles, el recull d’articles del Jaume Subirana "Per a què serveix un escriptor?", editat a Proa.
No em puc estar de ressenyar l’impagable "Test de detecció de poetes bords" que Subirana publicà en un article a l’Avui el desembre del 1989.
Diu així:
"1. Recita poemes propis als amics i coneguts així que pot.
2. Menysprea els altres poetes en privat i els saluda efusivament en públic.
3. Es queixa de l’escàs ressò dels seus llibres entre els lectors i la crítica. Ell, però (o ella, no discriminem), no compra mai llibres de poesia dels seus contemporanis. (i d’això, n’arriba a fer bandera).
4. Aixií que publica, mira de teledirigir un parell de ressenyes a les publicacions més influents que deixin clar com s’ha de llegir el seu llibre, i que es tracta d’una obra diferent, imprescindible i molt personal.
5. Disserta, vulgues no vulgues i en les circumstàncies més impensables, sobre la pròpia evolució poètica.
6. Llegeix poesia molt rarament, i mai poètica (¿lo qué?) o teoria literària.
7. Dóna i torna a donar a llegir als coneguts el matix recull amb successives modificacions "perquè hi diguin la seva" i sempre insisteix que allò "no és definitiu".
8. Malparla dels premis de poesia. S’hi presenta, però, amb pseudònim, i si guanya després somriu i diu que se n’ha aprofitat.
9. Enveja els altres poetes quan publiquen, quan són ressenyats o quan reben un premi. Això no obstant, fa cara de passar-ne.
10. Ha començat escrivint poesia (demana menys temps, aprens a dominar la llengua…), però ho deixarà per passar-se a la narrativa.
El lector de poesia és el millor lector, perquè no vol que li expliquen històries. El mateix llenguatge t’ho diu: de “novel·la”, en castellà va sortir la paraula “novelería”, que és “futilesa”, però de poesia no pot sortir res. Faulkner deia que qualsevol persona de cultura mitjana pot escriure novel·la. N’hi ha prou de col·locar una successió de fets en un llibre i tens una novel·la. Però un bon POEMA… ah, no, això no ho fa qualsevol… El lector de poesia és un somniador, és un malenconiós, és un nostàlgic d’aquest ésser complet que no tenim. Mai no som éssers complets, sempre tenim un sentiment de falta i és aquest lloc on està la poesia.