Dies de fer el badoc amb tota la gradació de malves dels ametllers, de cels esplendorosos de núvols batent-se en retirada per mestralades enfollides, de crepitar de branques i troncs d’avellaners preparant-se per la propera brostada, de temps mesurat en batalls… Costa tornar a engegar.
Com sempre, voler ser part d’aquest paisatge rotund que mai et cansaries de mirar sense necessitat de fer-lo verb. Ésser poema i no poeta com Gil de Biedma. I malgrat tot, en la contemplació, caure en els mateixos paranys de sempre. No per deixar escrit allò que veus amb ulls d’escriure mentiràs més.
Ho té dit un savi de Sueca en un diccionari per a ociosos: moltes vegades, gairebé sempre, callar, també és mentir.