Els dies i les dones

Pels que criden ladrones a la memòria de sang feta tinta entatxonada en taüts de cartró. Pels qui no saben què és una nació perquè mai no han hagut d’inventar-se’n una. Pels qui no volen somriure davant un fusell ni pagar per una joventut extingida per la guerra.

Pels qui no saben mentir quan diuen que no m’entenen en parlar-los la meva llengua. Pels qui no s’avergonyeixen de votar al PP ni d’escoltar la COPE. Pels qui els fa fàstic veure voleiar un estel bressat pels quatre vents. Pels que pensen, ja canviarà.  

Pels qui no entenen que dir t’estime, t’estimo, t’estim és el mateix. Pels qui no els van fer cap samarreta d’una cortilla vella. Pels qui avui mengen salsitxes i ahir ensaïmades. Pels que no s’atreveixen a rimar constitució amb prostitució. Pels que ignoren que no s’és res si no s’és poble…

Afegit dissabte 21 de gener: I si no fos perquè estic segur que un dia, quan siguem lliures del tot, podrem riure’ns d’aquestes coses, també pels tres feixistes que ahir només van aconseguir refermar-me en la meva ideologia, en l’atemptat a la llibreria 3 i 4 de València.

TAMBÉ PER TU

També per tu que els anys et passen

sense malmetre’t gens les mans,

per tu que mires enrera

perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes

que el guany és poc i el risc molt dur,

tu per qui mai no val la pena

d’alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m’escoltes

i et sembla estrany això que dic,

per que tu que dius que les paraules

tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera

si el joc et sembla poc segur,

també per tu que tot ho esperes

de l’altre gent, també per tu.

També per tu que no t’adones

d’aquells que passen pel carrer,

que has après a no fixar-te

en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma

de moure’t sempre al grat del vent,

tu que quan parles dels qui lluiten

en dius sovint la pobra gent.

També per tu converteixes

l’orgull subtil en pietat,

tu que no entens que encara hi hagi gent

que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries

no haver dit mai que no a ningú.

També per tu, si quan m’escoltes

et sents molt sol, també per tu.

Miquel Martí Pol