Els dies i les dones

David Figueres

TACATS D’OLI

Sembla que això que els arbres comencin a renovar vestuari, encén les ganes dels qui creuen que potser ja és hora, també, de renovar el nostre esperit. A la necessitat actual de buscar aquesta renovació amb bestieses tals com viatges a llocs inhòspits o l’adquisició de tot tipus d’andròmines que ens rescatin l’ego, la meva proposta: agafar un llibre de poemes, obrir-lo per qualsevol pàgina i llegir-lo amb veu alta, assaborint cada paraula, cada silenci, tantes vegades com la maquinària interior que mou els fils del que som, ens ho demani.

Al meu poble, també han volgut sumar-se a tot de poblacions que ofereixen aquests dies, pel mateix preu, la veu dels propis poetes dient-los, els seus poemes. No en sóc massa partidari. La majoria dels poetes no en saben de llegir. Per endavant el meu respecte i admiració. Som terra de poetes, d’excel·lentes poetes i no serà perquè no hi hagi actors amb veus potents. Però qui sap dir el vers, avui en dia? Això ja és una altra cosa. Espero, per exemple, altres aproximacions. Com per exemple, el disc del Titot amb poemes de J. V. Foix tot esperant que sigui tan bo com l’aproximació que en va fer als versos de Guillem de Berguedà.

El festival Taca d’oli, coordinat per la Isabel Olesti, dóna el tret de sortida avui mateix, a Reus. Enguany, els ganxets, es veuran transportats a Mallorca. El festival acollirà poetes d’aquelles contrades, entre d’altres. Destacar en Sebastià Alzamora i el Biel Mesquida (salvo el Biel de la crema dels qui no saben dir els poemes, perquè el Biel hi excel·leix, si el sentíssiu cantar!), també l’Enric Casassas hi farà cap i el duet Gillamino/Pedrals. La cirereta al pastís, Pere Arquillué dient Ferrater al Teatre Bartrina, dissabte. Fa uns mesos vaig poder veure’l al Lliure de Barcelona. Un veritable plaer pels sentits, la manera com la veu de l’Arquillué es passeja entre els versos del poeta. La prova empírica del que dèiem més amunt dels actors i la poesia.



  1. Certament aquesta és una molt bona iniciativa de l’Ajuntament de Reus, que acosta la poesia a qualsevol indret de la ciutat, barcs, places, teatres, s’ompliran de versos. Alcover, Costa, Rosselló- Pòrcel, tots ells magnífic, però el meu preferit, sens dubte, Miquel Àngel Riera i el seu pis de la badia.

  2. va començar com tot comença a aquest poble, poc a poc i va creixent a bon ritme, dintre d’uns anys serà tot un referent, ens adherim a aquest iniciativa, salutacions

  3. He vingut al teu web pel ‘Blogdelletres’ i m’ha encantat el teu sentit de l’humor de la biografia… com aquestes paraules:

    "…l’adquisició de tot tipus d’andròmines que ens rescatin l’ego, la meva proposta: agafar un llibre de poemes, obrir-lo per qualsevol pàgina i llegir-lo amb veu alta, assaborint cada paraula, cada silenci, tantes vegades com la maquinària interior que mou els fils del que som,…"

    Et seguiré llegint…

    Laura

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent