Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 23 d'abril de 2007

SET ROSES PER SANT JORDI (VII)

Recórrer l?ample imperi del sentit

en la pell tan fràgil d?un rafal d?ombres.

A ran de sostre no ens hi cap la nit,

nocturn ribot que fa encenalls els rostres.

 

 

 

 

Desar la por i brunyir l?avar silenci

d?un mar encès a glopades de flama.

Si ens volem, aprendrem plegats com s?ama;

l?astre cobejat quan la llum ens venci.

No acatarem ja crits ni velles ordres

fressats els camins d?aquest far bastit.

Fronteres i murs, s?hauran destruït

amb el clam que aquest bell desori ablama,

i no ens farà res provocar l?incendi,

dels mots que ens deien: ?l?amor, és la trampa?.

         David Figueres



  1. en que volem encabir-lo.

    Sortir d’un mateix, de dins la fosca nit que ens acompanya, ja és un bon miracle i una bona causa. Admirar els bells racons, el tacte diferent d’un plegar-se de mans… i incendiar-mos o senzillament continuar.

    Gràcies per les teves set flors, David.

  2. De moment, moltes gràcies per les roses!
    I també és el títol d’un conte que ens han enviat de l’Ateneu Barcelonès per la participació en la proposta "Apadrina una paraula".
    Recordança; això és el què vaig triar.

    Jo necessito que algú m’ajudi a apartar la ma que m’enforcà gola i coll conta la paret. Pot ser una carícia. I jo, primer, hauria de saber rebre-la.

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent