SEREM
Fa calor. Una xardoror extensa que s’unta en les llesques del nostre insomni. Hi ha la possibilitat que l’estiu sigui potser una gran exageració. Sobretot si ja has fet bona part de les vacances. Sobretot si no hi trobes consol en la nit plena dels dubtes i les incerteses de sempre a cop de remoure’t entre els llençols.
S’hi podria caure en la temptació de prendre decisions en aquestes circumstàncies. Engegar coses que no funcionen defenestrant-les directament al calalaix dels desencisos. Prendre canvis de rumb massa radicals que potser et farien tirar enrere, més que no pas tirar endavant.
La gamma de possibilitats s’obre al teu davant mentre et fregues els ulls i sents els camions de la brossa i la vida, que sembla feta només per viure-la quan el sol s’esbalça entre els cims o els edificis llunyans, es fa desagradable i feixuga.
Però com la climatologia de fora, l’existir també s’atemperarà. Per força. Res que és massa amunt, res que és massa avall, pot estar així per massa temps.
Serem com les tardes benignes de deixar-les fer vespres de conversa llarga i cervesa. Serem com la lleugeresa de la roba, de les abarques, de les barbes descuidades; l’imperi de la patxorra…
Serem el record tebi d’alguna cosa que no va arribar mai a enlloc o qui ho sap si estava destinat només a arribar fins aquí d’avançada.