SCOTT FITZGERALD IMPRESCINDIBLE
Una de les pel·lícules que ha rebut més nominacions als Òscar d’enguany ha estat la nova proposta de David Fincher, The Curios Case of Benjamin Button. Protagonitzada per Brad Pitt. Si en parlo no és pas per la presència d’aquest senyor, sinó perquè el film, adapta a la gran pantalla, un conte de Francis Scott Fitzgerald, un dels meus escriptors imprescindibles.
Scott Fitzgerald, va retratar com ningú, aquella mena d’era irreal que als Estats Units va anar des del final de la Primera Guerra Mundial fins al crack del 29. Els happy twenties. Les revistes del moment publicaven els seus contes contagiant-se del clima d’irreverència que ho havia envaït tot. Les dones es tallaven el cabell a la garçon i graduats d’Eaton tornaven de la guerra per viure un festa rere l’altre.
Després de fer-se molt popular amb la publicació de la seva segona novel·la, The Beatifull and Damned, el 1922, les revistes se’l rifaven per poder publicar les seves narracions. La seva principal font d’ingressos va ser aquesta. Scott va arribar a cobrar fins a 3000 dòlars per un conte!!!
Malauradament no va saber nedar i guardar la roba. Seguint l’estel·la d’altres escriptors del moment, morí als 44 anys d’un atac de cor totalment alcoholiltzat després de compartir un infern conjugal al costat de la seva dona Zelda Sayre
Scott Fitzgerald no deixa una obra massa extensa. Recomano moltíssim els seus contes així com dues novel·les de les quatre que va escriure. The great Gatsby (El gran Gatsby) i Tender is the nigt (Tendre és la nit). Malauradament ho haureu de llegir amb espanyol perquè en català no hi ha gairebé res.
Aquestes dues novel·les que cito van ser traduïdes al català i recentment The great… s’ha tornat a reeditar. Amb el contes, només hi ha un petit volum totalment descatalogat: Un diamant gran com el Ritz, traduït per la Neus Arqués i publicat el 1987 a Edhasa.
Com ja he dit, el millor són els contes, editats el 1998 amb espanyol a Alfaguara Aprofitant la pel·lícula, Lumen també ha publicat un volum que inclou el conte que ha adaptat Fincher i altres narracions.
Caldria que alguna de les nombroses col·leccions de llibres de butxaca que han aparegut recentment, fes un cop de cap i es decidís a traduir al català aquestes excel·lents narracions.
Fitzgerald també és dels meus bàsics 🙂
David,
m’ha fet il.lusió que trobessis aquesta meva traducció. Així em retrobo amb la meva vida anterior que, de vegades, enyoro. Tens raó que seria fantàstica una reedició en castellà dels contes de SF. Val a dir, però, que traduir-los va ser un malson: SF estava ja malalt, escrivia a córre cuita per treure diners com fos i de vegades la integritat del sentit es perdia. Va ser un repte però el recordo amb carinyo.
Una abraçada!
Hola!
Sí, un gran escriptor en Fitzgerald!
I bon comentari!
Només dir que, a part del contes, totes les seves grans novel·les estàn traduïdes al català!
De fet jo he llegit El Gran Gatsby i Tendra és la nit en català (traduïdes per Terenci Moix i Ramon Folch Camarasa). També hi ha la versió catalana de En aquest costat del paradis però no recordo qui és el traductor!