SALVADOR OLIVA I EL VERS
Salvador Oliva, conegut per haver-se enfrontat amb la traducció al català de tota l’obra de William Shakespeare, és a més a més, un poeta. I un poeta que no s’ha limitat a escriure els seus versos corresponents, sinó que, a més, n’ha exercit de pedagog a través de tres llibres que tot el que es fa dir poeta ha d’haver llegit almenys un cop a la seva vida, encara que sigui per desaprendre-ho tot el què s’hi ensenya: Introducció a la mètrica, Mètrica catalana i Tractat d’elocució, formen aquesta indispensable tríada.
Aquest darrer és una eina indispensable per tots els que es dediquen a la interpretació oral de textos i que rebla el clau de la sapiència per tal de tenir la teoria més que ben apresa alhora d’enfrontar-se a escriure versos. En favor d’Oliva puc dir que tots tres llibres són eminentment pràctics i d’una gran eficàcia.
El passat dia 4 de juliol, al Caixafòrum, vam poder gaudir d’una lliçó del mestre Oliva. Al costat de l’actriu Montse Guallar, desgranaren, a dues veus, vers a vers, una selecció dels sonets de Shakespeare, també traduïts al català pel mateix Oliva i que suposen un bellíssim monument a la poesia, al meu parer molt superior a la traducció de l’obra dramàtica.
Montse Guallar llegia en català i Oliva ho feia en anglès. De seguida es va veure que la Guallar era alumna avantatjada del seu company de recital. El vers immaculat, dit sense pressa i sense repenjar-se en la cantarella de la rima, fou una delícia continuada, tènue, fràgil, sublim. Oliva, no tenint-ne prou amb saber-se tan ben homenatjat per la calidesa justa de la veu de la Montse, que feia brunyir la seva traducció, va fer tota una demostració de lectura dins els mateixos paràmetres, afegint a més, el matís del qui sap els racons amagats d’uns versos que han conviscut amb un mateix, molt de temps.
Si l’actuació de Guallar va fer-nos estremir, la d’Oliva ens emocionà terriblement. Malgrat no entendre del tot l’anglès, sonet a sonet, Oliva va fer-nos copsar a través de la seva dicció sense esquerdes, els mil i un reflexos de la grandesa que suposa Dir el vers en majúscules, sense córrer, amb les pauses justes i sobretot, sense cridar.
Jo també hi era!! Però no em va agradar com recitava la Guallar, no suporto la cantarella dels actors, en canvi, tot i no saber gaire anglès, la recitació de l’Oliva em a convèncer molt més.