SALÓ DEL LLIBRE DE BARCELONA
Ahir vaig anar al Saló del llibre de Barcelona. El convit que ens havien fet els companys d’Humanoscopi bé s’havia d’aprofitar.
Una xerrada sobre l’obra de la Hannah Arendt -amb el so de fons de "…baixant de la font del gat una noia i un soldat", ni fet expressament, de la quitxalla que cantava- va servir-me d’entremès al migdia mentre esperava que la gent escampés a dinar.
El primer que s’ha de fer a l’hora d’entrar en una d’aquestes baluernes, és blindar-se amb una certa prevenció per tal de no perdre els papers i centrar-se en el que cal centrar-se. Saló del llibre, molt bé, però el llibre entès com a què? Com a eina de la literatura? Com a producte mercantil? Com a vehicle de la cultura?…
A jutjar per les inversions fetes en els diferents espais, els grans grups editorials sembla que aposten per aquest Saló. Però cal ser perspicaços -o si es vol fins i tot dolents- que entendre que alguna cosa passa quan editorials de refèrència com "Quaderns Crema" o "Anagrama", decideixen no pronunciar-se i hi participen a través d’una llibreria, com apuntava el Llibreter. Altruïsme? potser sí. "Doncs jo no jugo perquè no ho veig clar", també podria ser.
L’espai em sembla prou adequat com perquè el Saló tingui una projecció a tots nivells. Però em sembla lícit que s’aixequin veus en contra d’un model encara indefinit i per consolidar, encara que estic d’acord amb l’Oriol Izquierdo que s’ha de ser més murri i no plegar veles abans de temps.
Pel que fa a l’afluència de públic, aquesta crec que ve condicionada per les avantatges que puguis trobar assistint a aquest tipus de trobades. Molt bé les xerrades i presentacions. Molt malament el fet que les editorials -les llibreries queden excusades- no apliquin ni un mal 10% de descompte o que la presència de fons editorials sigui molt reduïda i tinguin més presència les novetats.
Com sempre, la subtilesa i la transversalitat marcaran el futur del Saló. Hi ha un compromís perquè es realitzi almenys durant tres anys més. Llavors ja en parlarem.
Per cert, hi havia un gènere literari que s’escrivia així en rengles i els llibres eren primets i de vegades te n’apuntaves un d’aquests rengles i el posaves disfressat en una carta d’aquelles de t’enyoro molt i t’estimo encara més…
Poca poesia hi ha al Saló, poquíssima.