SALÓ DE CENSURA
Als que vivim a Barcelona, i ens agrada viure a Barcelona, cada vegada se’ns fa més difícil explicar el perquè d’aquest deler. Les polítiques municipals semblen destinades a convertir la ciutat en una mena de fortalesa orwelliana on es pugui fer de tot menys viure-hi, amb tota l’amplitud semàntica d’aquest verb.
Un dels darrers orgulls trepitjats, el fet de ja no poder gaudir més del programa de Barcelona Televisió, Saló de Lectura. Amb més de cinc anys d’emissió, s’havia convertit en un referent cultural. Un programa intel·ligent i com diu el Llibreter, al servei del lector. Al darrer programa la Marina Espasa, directora i presentadora en absència d’Emili Manzano, l’anterior director i presentador, nomenat director de l’Institut Ramon Llull, féu un comentari sobre el rumb que prenia aquesta ciutat tot citant un article de Catalina Serra titulat La ciudad del aburrimiento. El premi per a aquesta gosadia, el fet que BTV decidís no reemetre el programa el dissabte següent -com era costum- i suprimís la pàgina web del programa.
Es veia d’una hora lluny que el paper de presentadora, a la Marina Espasa, li anava gran. Però programa rere programa va saber defensar la fórmula que havia fet del Saló de Lectura un espai d’intimitat literària on cada setmana t’emportaves una munió de recomanacions molt i molt interessants. Deixant de banda el fet que hem d’estar agraïts a la Marina que agafés les regnes del Saló probablement sabent que li costaria estar davant les càmeres, li hem d’agrair una cosa més important com és el fet de no haver callat allò que pensava. Malgrat la censura imposada per BTV, gràcies a la xarxa les valentes paraules de la Marina podran ser escoltades per més gent.
Gràcies Marina Espasa, gràcies Emili Manzano per no haver fet d’aquest Saló de Lectura un lloc ple de butaques rònegues i polsoses sinó un espai on les paraules han ocupat el millor espai que podien ocupar: el de la llibertat per dir, per escoltar i sobretot, sobretot per llegir. Quelcom que m’imagino, els actuals directius de BTV deu feu un temps llarg que no practiquen.
Obrir els ulls; organitzar-nos; i lluitar.
M’afegeixo a les teves gràcies a Marina Espasa.
També a Emili Manzano; per la part que el toqui en aconseguir aquest espai del què ens parles.
De l´ expectació davant del teu escrit innocent, ara passo a l´indignació manifesta d´ aquestes ratlles. M´has deixat perplexa ! No era assidua del programa però sí que hi havia compartit algunes estones .Un cop més em pregunto quin problema tenen amb la CULTURA!!!