Els dies i les dones

David Figueres

SABEM QUI HA ASSASSINAT NATÀLIA ESTEMÍROVA

“Avui han assassinat la nostra amiga i col·lega, una persona molt propera. 

Durant gairebé 10 anys la Natasha ha estat treballant per Memorial al Caucas nord, centrant-se especialment en Txetxènia. La Natasha no es dedicava  només a recollir informació sobre violacions de drets humans a la zona; era una Activista amb majúscules, una gran defensora del poble. Mentre els habitants de Txetxènia es convertien en víctimes de bombardejos, de “netejes”, de segrestos i tortures, la Natasha intentava ajudar-los a tots. Exigia l’impossible a les autoritats: cessar la impunitat. De tant en tant ho aconseguia. Sentir-se segura del seu raonament i del dret que l’amparava, li donava forces. Aquesta feina va fer que la Natasha fos coneguda per tot Txetxènia. Atreia la gent que buscava protecció, encara que fos per intentar que la impunitat no quedaria silenciada.

Moltes vegades va ser amenaçada per funcionaris de diferents graus, però ella no volia deixar la seva feina a Txetxènia, la seva pàtria.

Oleg Orlov, president del Consell de l’entitat “Memorial” diu al respecte:

“Sé, segur, qui és culpable de la mort de Natasha Estemírova. Tots coneixem aquesta persona. Es diu Ramzan Kadírov, és el president de la República Txetxena. Ramzan ja havia amençat la Natasha, l’ofenia constantment, la considerava la seva enemiga personal. Desconeixem si ha estat ell qui ha ordenat l’assassinat de la Natasha o han estat els seus consellers més pròxims per complaure’l. I mentrestant, sembla que al President Medvédev ja li va bé tenir un assassí dirigint una de les repúbliques que formen part de la Federació Russa.

Quan la Natasha va criticar que les autoritats obligaven a les joves txetxenes a posar-se un mocador al cap en llocs públics, va mantenir una conversa amb Kadírov. Va explicar que Kadírov l’havia amenaçat i havia pronunciat les següents paraules: “Sí, tinc les mans tacades de sang, i no em fa cap vergonya. He matat i seguiré matant gent dolenta. Estem lluitant contra els enemcis de la República”.

Els últims informes de la Natasha, que denunciaven nous segrests, execucions extrajudicials i afusellaments públics, van indignar les autoritats txetxenes. Així ho va comentar al director de la nostra oficina de Grozni el suposat Defensor del poble txetxè Nurdi Nukhadzhíev.  Va dir que no volia que passés res, i per això havia de criticar i “renyar” els defensors de drets humans.

Vam asumir un risc que ha resultat injustificat. Ens sentim molt culpables.

Ara volem parlar dient les coses pel seu nom: A Rússia hi regna el terror d’Estat. Sabem que es produeixen assassinats dins i fora de Txetxènia. Maten els que intenten dir la veritat, els que critiquen les autoritats. Ramzan Kadírov ha fet impossible la feina dels activistes a Txetxènia. Els que van matar la Natasha, volien aturar aquest flux d’informació verídica que sortia de Txetxènia.

I potser, ho han aconseguit.”

 

Font: Memorial http://www.memo.ru/2009/07/15/1507093.htm

Traducció: Lliga dels Drets dels Pobles

Des de l’ONG s’ha redactat la carta que us adjunto i que s’enviarà a l’ambaixada de Rússia a Espanya.

Si us hi voleu adherir podeu fer-ho a:

txetxenia@dretsdelspobles.org

Des del PEN Internacional es pot accedir a més informació i deixar missatges de solidaritat a l’ONG on treballava la Natàlia Estemírova així com altres accions de protesta.



  1. Les dones juguen cada vegada més un paper important i valent davant les injustícies, els crims, les corrupcions i defensen els drets humans amb força.
    JO també he escrit un apunt en homenatge a Natalia Estemírova.

  2. Sap molt greu, defensant la veritat i la justícia, i les envien a  l´altre barri.

    Quan vaig sentir la notícia vaig pensar en aquest blog, pel record permanent d´Anna Politkòvskaia.

    Gràcies

Respon a Imma C. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anna Politkòvskaia: ni oblit ni silenci per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent