Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 9 d'abril de 2006

RELACIONS

Els de Cossetània edicions m’han fet arribar els tres exemplars del llibre "Dos germans asimètrics i altres contes" que em pertoquen com a coautor d’aquest recull que conté, a més de la narració guanyadora del darrer premi de narrativa curta per Internet Tinet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, una selecció de 16 contes més.

Un jurat format per Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Adam Manyé, Rosa Pagès i Màrius Serra va creure que entre els 250 contes presentats, un de meu: "Conte de Tardor", que vaig publicar aquí mateix, tot i no ser distingit amb cap premi, mereixia ser publicat. El meu agraïment al seu parer.

És el segon conte que els de Cossetània em publiquen. Ara fa uns anys ja vaig tenir l’honor de formar part del seu catàleg editorial en un altre llibre col·lectiu.

Una curiositat que em fa creure que la gent de Valls fa una feina ben feta: em trucà, en aquella ocasió, una correctora per preguntar-me si el mot xolles, que incloïa en l’anterior conte, l’havia de deixar així o preferia que el modifiqués pel normatiu xolla. Jo li vaig explicar que tota la vida jo havia portat xolles i no pas xolla.

Em va sorprendre gratament que algú es prengués tantes molèsties per una fotesa com aquella.

Com sempre que veig imprès el meu nom, ja sigui en un llibre o en un article, o el que sigui -fins i tot en aquest bloc- la sensació que aquest David Figueres és un altre que no té res a veure amb mi. Un personatge que s’ha apropiat del meu nom. Un absolut desconegut.

La relació que s’estableix entre obra i autor és d’una gran intimitat i malgrat que el fet artístic consisteix en l’elaboració artesana una, deu, cent, mil vegades de l’objecte artístic, a l’hora de contemplar l’obra acabada, en el meu cas escrita, sempre torno a la matriu primera, a aquell primer fil que vaig començar a estirar perquè sorgís la resta.

 El conte, el poema, el post o la novel·la -en el meu cas aqueta darrera no s’ha donat encara- queda lligada, doncs, a aquest fet primer. Les pagines del llibre, el full de diari o la pantalla és un espai totalment aliè, que no té res a veure amb mi.



  1. Estic d’acord amb tu amb aixo de la autoria. Un cop surt de les teves mans i es impres, una obra, sigui pictorica o literaria (o el que sigui), deixa de ser teva. Jo tambe sento el mateix. I em sorprenc cada vegada.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent