REGAR
Després de fer de bastaix matí i tarda, a l’O. encara li toca regar l’hort domèstic de la seva enimorada. Com que hem acabat d’hora, m’afegeixo al regadiu. Les tres torretes, rectangulars, color de fusta sense varnissar -no ho sé si són de plàstic- mostren tomaqueres, pebroteres i màquines vegetals de fer aubergínies; també hi ha brots de menta que perfumen el terrat.
En aquest moment només s’hi poden veure dues bombolles d’un verd esvanit que seran tomaques d’aquí no res i dues poncelles: l’una que és una llengüeta rogenca que tot just es deixa veure entre dents verdes; l’altra, un gotim allargat, cardenalici; matèria primera i primerenca per a una mussaka, de moment, només apte per a gnoms.
Incipients promeses vegetals per aquest nou curs que ja veurem cap on maduren.
Bona nit, David
esperança verda