RAONS DE PES
S’estan, totes dues germanes, dretes davant l’estanteria de les pel·lícules, a la biblioteca del barri. Esgoten els darrers dies de vacances abans de la tornada al cole. Totes dues van pentinades amb dues cues, disposades a cada costat del cap. L’una és alta i espigada, l’altra és més grassoneta.
La petita ha agafat una pel·lícula i no vol deixar-la. Li ha agradat la fotografia del nen muntat davant una mena de monstre de pèl blanc. La gran n’ha agafat tres més. No podran treure-les totes en prèstec. “Aquesta no l’agafarem”, li diu a la seva germana petita. “Sempre hem d’agafar les que tu vols, no?”, fa la petita enrabiada.
“No veus que aquesta és massa llarga i no titndríem temps de veure-la?”, diu la gran. La petita, resistint-se, comença a llegir, amb dificultat, el títol de la pel·lícula escollida: “La historiaaaaa innnteeeermiiiinaaaaableeeee”. Se la mira del dret i del revés i sense cap altra motiu per plantar cara, la deixa, vençuda per l’obvietat, al mateix lloc on fa un moment l’ha tret.