RAMON BARNILS
Hi ha personatges de qui només se’n recorden aquells amb qui van mantenir una relació, i en nom d’aquest record, ja sigui de mestratge o d’amistat, a alguns els porta a encarregar-se de fer relluir la memòria així que el personatge ho requereix.
Un d’aquests personatges és el Ramon Barnils. Qui escriu no el va conèixer, però l’ha llegit a bastament. De manual els articles sobre el Gabriel Ferrater -dissortat punt de coincidència vital invertit- i aquell sobre Puig Antich.
Desestimant una cita cinematogràfica, he engalipat l’O. perquè m’acompanyés a l’homenatge que el Grup de Periodistes Ramon Barnils, commemorant el cinquè aniversari de la mort del periodista, havia organitzat al bar Horiginal, a Barcelona.
Dirigit per Xavier Ricart, els actors Ivan Benet i David Olivares han dramatitzat alguns dels articles del Barnils. Dues coses s’han fet evidents: l’immens domini del llenguatge que tenia el periodista que imagino que ha facilitat la tasca de la lectura als actors, i la gran lucidesa i vigència de gairebé tot el què deia.
Ara fa un any, ja vaig dedicar a aquest bloc, un comentari sobre el Barnils. Us hi remeto. Encara amb l’escalfor de les paraules dels qui malauradament tan sols això ens queda, la meva felicitació per aquest senzil acte, ple de franquesa i digne humilitat per qui va ser mestre de periodistes i encara que sigui tangencialment, mestre d’aquest blocaire amb fums de reporter cultural.