Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 6 de març de 2007

RABEJAR-S’HI

La nit sobrevinguda? Potser. L’escorça de la vesprada. Els troncs nocturns pelats, ordint els primers somnis. Res de lluna. Encara no han tocat les nou. Contrastos, colors i enlluernaments precisament controlats pel demiürg de guàrdia.

 Cabòries, les de sempre. Endinsar-se en l’edat adulta. No un cartipàs de renúncies, sinó de descobertes. Trobar plaer, molt més immens, per exemple, en un dinar improvisat amb un amic que és de passada a la ciutat, que no pas en moltes apostes eixorques d’alcohols i fums desmesurats.

Tenir-la, la nit, com un mantell sedós que abrigui. Resseguir-ne totes les hores només de tant en tant, perquè no sigui dit, perquè res no s’acabi del tot. Però cantar-la, la nit. Esperar-la, escriure-la, presagiar-la. Dotar-la de principis tangibles. Abocar-la i rabejar-s’hi.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent