"A Mèxic jo donava classes a la universitat, una classe de 5è de carrera que es deia "Literatura fora del cànon". Un dia vaig començar la classe dient: "Repetid conmigo: No me gusta Octavio Paz". I no ho podien dir, no podien! Tenien por. Hi havia algú que deia: "sí que me gusta". I jo li deia: "me da igual, sólo dílo, tienes que poder mentir". A més has de poder dir una mentida com si te la creguessis quan estàs escrivint. (…) Imagina’t que aquí es digués "No m’agrada en Josep Pla". Imagina’t 20 alumnes de literatura catalana repetint això. És impensable."
Lolita Bosch, aquest mes a Benzina
(per desactivar possibles comentaris que pixin fora de test, per endavant la meva adhesió a les paraules que va dedicar J. J. Isern al darrer llibre del Monzó aquí i aquí)
D’altra banda, potser també és bo destruir mites de tant en tant per a, si cal, tornar-los a edificar. No és bo deificar ningú i tenir-lo dalt d’un columna de marbre.