Publicat el 18 de març de 2008
QUAN S’OBLIDA L’AMOR
Amor
La lluna s’ha esmunyit
darrere les muntanyes;
ja comença l’exili.
La mesquita és ben plena,
fins al pas del llindar.
Millor que avui, ahir.
D’esquenes a la vida,
tot sovint discutim
de coses impossibles.
Cercant una llumeta enmmig de la tenebra
som cecs a la claror
de la lluna del cel.
El seny ja s’ha assecat.
Han cavat en el cor
per a fer-hi un refugi.
Escupen a la vida.
L’horitzó està barrat
quan s’oblida l’amor.
Salem Zenia, Foc cec
(Traducció de Carles Castellanos de l’amazigh al català)
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
L’horitzó està barrat quan s’oblida l’amor.
Venia a escriure justament justament la frase que ha escrit Victòria.