QUADERN GANXET (VI)
L’edició del Camp de Tarragona del diari El Punt, obre avui la seva portada amb un encertadíssim titular: “Reus acaba una de les millors festes de la història”, i és que dubto que ningú que les hagi viscut amb la constància i regularitat amb què s’han de viure aquestes coses, pugui contradir el titular del rotatiu. Des de fa uns anys, les festes de Sant Pere han anat creixent i creixent fins poder donar títols d’aquesta magnitud. Mireu si han crescut que a aquest blocaire, l’onada d’actes i esdeveniments li passà pel damunt i davant el fet de participar-hi o de deixar-ne constància escrita, hom trià per la primera opció.
Així el divendres 27, hi hagué un magnífic correbars amb El Bou de Reus. Abans, tal i com és tradició, es llegiren els versots escrits per a l’ocasió i es donà la gorra de portador i la cagarada. La primera, enguany convertida en davantal, fou per les persones i entitats que feren possible el bou i arròs, recuperat enguany. La cagarada, per la central nuclear d’Ascó. El correbar va ser tot un èxit de participació i val a dir que la gent de la Bandarra Street Orkestra van posar-hi molt de la seva part perquè la festa fos ben sonada. En acabar, encara vam tenir esma d’anar al concert de l’Orquestra Gira-sol a la plaça d’Anton Borrell.
El dissabte 28, dia de vigílies i completes, la cosa va començar al vespre amb el Seguici Festiu de la Ciutat, l’anada a la Prioral de Sant Pere per anar a Completes per part de les autoritats i l’encesa de la Tronada perceptiva del Batlle de la ciutat, fent voleiar el mocador blanc. Vam sopar com uns senyors i després ballaruga fins a les cinc de la matinada al Parc de Sant Jordi. Donada la volada que està prenent tot plegat, que els músics toquin fins a les cinc, em sembla pobre. Però com de son en teníem poca, vam buscar un bar obert i vam recuperar forces per participar, a les set, amb les tradicionals matinades fent sortir El Bou de Reus que va acompanyar grallers i tabalers per anar, tots plegats, a esmorzar a casa dels Xiquets de Reus, un magnífic plat de llangonissa amb fesols. N’hi ha que es van quedar fins a la tronada de quarts de dotze, jo vaig punxar molt més aviat. I es veu que no vaig ser l’únic.
El diumenge 29 la cosa ja va ser de tràmit. La Processó Solemne i la darrera tronada de la Festa Major, fou un preludi agradable. I dic preludi i no pas epíleg, amb tota la intencionalitat. A partir d’avui, només falten 365 dies per tornar a poder gaudir d’una setmana llarga de Festa Major i mai, com enguany, aquestes dues paraules s’havien merescut les majúscules amb tanta entitat. Visca Sant Pere, reusenques i reusencs.
NOTA: Aquest bloc se’n va de vacances fins el dia 7 de juliol. Fins llavors, sigueu dolents i llegiu una mica. Salut!