PROBLEMES TÈCNICS
L’Enric sempre havia estat un noi mogut. Un d’aquells nens que ara en diuen hiperactius. De ben petit ja tenia una fixació: els cotxes. Així que va fer la majoria d’edat, l’Enric, es va treure el carnet. No cal dir que de seguida es va apuntar al món del tunning. Va fer del vell Seat Panda de sa mare tota una filigrana. Va fer molts quartos venent-lo a un altre "tunero".
Tot i que no havia tingut cap problema seriós amb la policia, l’Enric conduint era un temerari. La seva família patia. Ell no tant. Quan el pare de l’Enric, un altre boig dels cotxes, va anunciar que havia fet un cop de cap i deixà, cerimoniós, el catàleg del nou vehicle que havia adquirit damunt la taula del menjador, l’Enric va fer un uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala! que era tota una declaració de principis. D’aquí una setmana el concessionari donaria el cotxe al seu pare.
L’Enric va passar-se aquella setmana somniant que posava les mans al volant d’aquella meravella última generació, capaç d’agafar velocitat inimaginables, tot confort i seguretat. La setmana va passar i el seu pare va tenir el cotxe. No cal dir que l’Enric ni l’olorà, al principi, aquella preciosa màquina. L’Enric era un murri, però. Va portar-se bé el temps just perquè son pare s’adonés que bé podia donar una oportunitat al xaval i deixar-lo domar aquell preciós poltre.
El garatge on aparcaven el flamant cotxe, no era al mateix edifici on vivia la família de l’Enric. D’aquí que, com a prova de foc, el pare de l’Enric deixés que l’Enric desés el cotxe al pàrquing, un dia. L’Enric tornà a emetre un uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala! sorollós i entomà les claus. Excitat per l’experiència, va deixar de banda tota mesura de seguretat i va voler portar aquell prodigi mecànic fins als límits. Va arribar davant la porta del pàrquing no als 30 quilòmetres per hora aconsellats, sinó a més de 120. No cal dir que l’estrall va ser considerable. L’Enric no es va fer res.
L’Enric va rebre tot tipus de càstigs. Davant l’altre gent, el seu pare desaconsellava la compra del seu cotxe: el seu li va sortir amb tots els problemes tècnics del món: "El meu xiquet, l’Enric, gairebé s’hi queda, pobre fill".