PRESUMPTES MOLINETS DE VENT
Avui, que presumptament hauria de ser el teu dia, el vent escampa els colors d’aquest molinet de vent que tens posat al balcó. A l’estiu, algunes tardes, t’hi veia llegint una revista o fent-te les ungles mentre miraves com giravoltava.
No sé la teva biografia, però presumptament, te l’estimaves quan t’hi vas casar. Pressumptament de vegades, encara te l’estimes o potser t’estimes aquell que ara ja no trobes enlloc?
Els crits d’aquella nit, presumptament, van fer aixecar tot el veïnat. L’espectacle galdós: ell que et llençava a glops de veu tota la seva impotència de mascle derrotat. A ell també el conec de fumar-se cigarretes des de la mateixa finestra des d’on t’anul·lava, toro Osborne tatuat al braç.
Segons vam poder deduir, presumptament, el vas enganxar mirant-se una pel·lícula porno i ell va etzibar la tirallonga que el problema era tot teu perquè no t’estimaves, perquè tenies massa perjudicis, perquè no sabies tractar la gent. Que eres una amargada i una reprimida i tantes altres coses tristes…
A tu no se’t sentia la veu. Només la d’ell impartint justícia en el seu presumpte reialme de samarreta imperi, de cendrers sobreeixts, de mitjons sense canviar. Fins que la cosa va anar en augment i després d’un esglaiador: "… contigo puedo hacer lo que me dé la gana". La finestra es va tancar. No vaig ser prou valent per trucar a l’Urbana.
Avui, que presumptament hauria de ser el teu dia, el vent em porta els colors del molinet del vent fins al meu balcó.
Rere les cortines, Document d’Identitat en mà, certifico que m’agradi o no, aquesta V i aquesta M que hi ha al costat de la paraula "sexe", em fa compartir gènere amb molts que esgrimeixen aquesa condició amb la violència que es destapa quan es cau en la fosca misèria de l’ànima, la que ni tan sols pot acolorir cap presumpte molinet de vent amb els colors de l’arc de Sant Martí.