Torno de Blanes. Premis Recull. Quaranta-quatrena edició. Se’m concedeix el Premi de periodisme Salvador Reynaldos per l’article inèdit Una tardor resplendent per a l’Anna Politkòvskaia (podeu llegir-lo fent clic aquí), que sortirà publicat al mes de juliol a la mateixa revista Recull. En arribar, a quarts de dues, atendre la premsa. Fotos i preguntes. Em presenten Màrius Sampere i Vicenç Llorca, que enguany s’estrena com a president del jurat. Els altres membres del jurat són: Vinyet Panyella, Jaume Reixach, Salvador Roca, Francesc Robert i Josep Maria Ripoll.
Dinem de manera mangnífica al Restaurant Mont-Ferrant. Peix fresc. M’assec amb una altra de les premiades. La Teresa Franquesa s’ha endut el Joaquim Ruyra de narrativa. Els altres premiats han estat Max Besora pel Benet Ribas de poesia i Jaume Pomar pel Rafael Cornellà de retrat literari. No s’ha adjudicat el Josep Ametller de teatre.
Abans dels cafès, s’ha llegit l’acta. M’ha tocat encetar la roda de discursos. L’article parlava de l’Anna Politkòvskaia. He explicat la meva vinculació al PEN Català a través del Comitè d’Escriptors Empresonats. He parlat sobre la situació de Rússia, sobre les atrocitats de Txetxènia. També del compromís viu de l’Anna perquè tothom tingués un bocí de veu, mai fos. Més que guanyar-lo jo, el premi, l’ha guanyat l’Anna. Vull que sigui així.
La seva veu s’ha tornat a sentir en una sala amb més de dos-cents comensals. La seva veu s’ha fet audible a Blanes. La seva veu ha remogut consciències; potser ha fet entrabussar alguna cullerada de pastís, però no m’he estalviat d’explicar alguns dels anècdotes que podeu llegir a l’article. Anna, avui la teva memòria, allò que ens deixares, tornava a fer-se viva. Se’t tornava a escoltar.
Discurs del president dels premis Vicenç Llorca
TN Vespre del dia 2/3/08 (heu d’anar fins al minut 23:26)
Notícia al Punt
No ens coneixem personalment; però a mi, que et llegeixo tot sovint en aquest blog, em fa content saber que t’han premiat. L’enhorabona pel premi!
Tots els que et seguim sabem que t’ho mereixies. Ara no t’has d’embadalir, has de seguir fent igual, com si res no hagués estat. Vull dir que ara no ens has de deixar penjats com una mona aquí al bloc.
I que l’hagis guanyat escrivint de l’Anna Politkòvskaia, t’honora encara més. Perquè llavors la gent digui que defensar una noble causa no du enlloc.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Visite el teu blog des de fa poc però… ENHORABONA! En acabat llegiré l’article amb què has guanyat.
Un premi veritablement prestigiós. Felicitats!.
Sobretot, avui, una alegria aquest premi. I gràcies per compartir-lo aquí. Cal afegir un agraïment per fer sentir la veu d’aquesta periodista. Pot ser caldria dir també gran, gran periodista.
Sobre això no tinc dubte pel poc que la he llegida, i pel que en sabeu qui la coneixeu. Però crec que millor no dir-ho, perquè així serem més exigents amb la tasca, seguretat, respecte, i atenció al periodisme i les persones que s’hi dediquin, que us dediqueu. I pot ser també perquè hi ha vegades en que afegir “gran” d'”ofici” quan algú ha estat massacrat simplement per fer bé la seva feina, i, si no ho fem, pot ser ens sigui més fàcil deixar d’anomenar a infames escriptors amb el nom d’aquest ofici, aquí sí, ofici tant bàsic i difícil.
I també penso que pot ser interessant, perquè és possible que d’aquesta manera no ens consolem tant fàcilment de la pèrdua per un assassinat en el que hi ha complicitats vàries, que no cal despistar amb res, i no parem per a no permetre impunitats.
Mentre, lamentablement, els russos continuen vivin, com llegeixo a la contraportada de”Anna Pilitkóvskaia Diari rus”: sota el jou cínic i corrupte del govern de Vladímir Putin. I: El candidat de Putin arrasa a les presidencials russes.
Moltes gràcies, dedicaré una lectura tranquil·la del teu escrit en honor a Anna Politkóvskaia.
Celebro que el jurat t’hagi reconegut amb el seu premi la teva bona feina.
Et desitjo molta sort en futurs premis pels teus treballs.
Som gent de Reus , nascuts a Reus i triomfem a tot arreu….
felicitats i endavant
Hola David,
et felicito pel premi que vas obtenir ahir.
No vaig tenir ocasió de saludar-te, per allò d’haver de signar exemplars després del dinar, però sé com et sents.
Fa un any em van atorgar el de narrativa i encara penjo d’un núvol. A més el que té de bo guanyar un premi Recull és el ressò que genera i el prestigi que atorga.
Jo ara he engegat la campanya de presentació de Pilota de set i creuo els dits perquè tingui els efectes que desitjo des que vaig anar al primer dinar dels Recull i vaig sortir-ne amb el cor eixamplat.
Una abraçada i, pel que sigui, a disposar a través del meu bloc http://www.joanpinyol.net, també aquí a vilaweb.
A veure si un dia tenim ocasió de fer-la petar una mica.
Joan Pinyol
joanpinyol@mesvilaweb.cat
Enhorabona pel guardó i per mantenir viu el record de l’Anna, símbol de la repressió del règim postsoviètic del criminal Putin, i una de les poques veus que es van atrevir, desafiant l’enorme perill que això implicava, a denunciar el genocidi del poble txetxè, silenciat encara i mai analitzat en la seva justa mesura. Per cert, fins i tot vas sortir al TN Vespre de TV3…
Em sap greu el retard, ahir no vaig connectar-me. Aquest Premi Recull pel teu article sobre l’Anna Politkòvskaia és merescut del tot. Endavant les hacs!
UNa enhorabona ben grossa; jo diria que els premis Recull són molt prestigiosos.
Endavant!
Felicitats, David!!
Em va impresionar l’article… ja saps que el tema de Russia jo el porto dins!!
Noch mal, herzliche Glückwunsch aus Deutschland!!
sergi
El Premi és un estímul per continuar. Crec que ets un bon periodista. Pacient , constant, amb ulls prou objectius, i amb ressons de poeta. Ells que t’han premiat ho saben bé. No crispes, no renuncies, t’endinses, ets constant… Enhorabona!