A la meva germana, que avui fa anys.
Vela el cel un gris pesat de fum dolç.
Et tinc lluny ara que et vull a la vora.
Aquell hivern l?àvia ens va despertar
per dir-nos: ?la mare és a l?hospital?.
T?esperàvem encuriosits del tot.
Eres un cuquet de manetes trèmules,
un petit putxinel·li sense dents.
Ara que estimes, coneixes el món.
Ja no ets un titella a l?atzar del vent.
No et puc prometre que no vinguin ombres,
ni que el mar no rugeixi com abans.
T?agafo la mà i t?invoco en silenci:
malgrat els anys que portem abrigant-nos,
tot plegat no ha fet més que començar.
molt be xiket!!!
Gràcies