Els dies i les dones

A la meva germana, que avui fa anys.

Vela el cel un gris pesat de fum dolç.

Et tinc lluny ara que et vull a la vora.

Aquell hivern l?àvia ens va despertar

per dir-nos: ?la mare és a l?hospital?.

T?esperàvem encuriosits del tot.

Eres un cuquet de manetes trèmules,

un petit putxinel·li sense dents.

Ara que estimes, coneixes el món.

Ja no ets un titella a l?atzar del vent.

No et puc prometre que no vinguin ombres,

ni que el mar no rugeixi com abans.

T?agafo la mà i  t?invoco en silenci:

malgrat els anys que portem abrigant-nos,

tot plegat no ha fet més que començar.