Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 9 d'abril de 2010

POLLANCS ABALTITS

PAISATGE SENSE FIGURES

La llum groga les capçades del temps.
Neda la tarda capbussada en l’or
ofegat d’un hivern begut de mi.
I els pollancs abaltits i l’herba clara
d’un errant present que els núvols trasbalsa.
                                 Emigrant del fred, de tu -per què neu,
                                 si foc a la llar?- i mestral encès
                                 i ventre de pins i pubis d’alzina.
                                 Blau que emmascara de fosca senzilla
                                 la sang dels llavis: de la terra roja
                                 al cel de rovell de préssec que ens pon.

                                                   David Figueres (Del recull Trànsit de la llum)



Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent