Els dies i les dones

Aquests dies, mentre s’esperen les habituals llevantades que desfiguren platges i acabaments de riera, ens arriben uns altres aiguats, no pas de goteralls d’aigua desmesurada, sinó de lletres, de paraules, de versos, de poemes…

Difícil ho tindrà el que llenci al vent, davant el cap de setmana que ens ve, la proposta: "… i alguna cosa de poesia?" Perquè són dies de tardors, de fulles que cauen, de canvi d’armaris; però també de molts poetes que bufanda al coll i fent-se tirar mocositats amunt, envaeixen places i carrers amb les seves columnes arrenglerades de mots.

Comencem per casa. Al barri marítim de Reus -no tireu les pedres massa fort, pelacanyes- la Tardor Literària de la ciutat de Tarragona. Rivalitats sanes a part, els de Tarragona fa anys que han sabut trenar un canemàs literari importantíssim, amb cara i ulls. Veient què és cou a Reus, no hi ha color. En aquest aspecte, la vergonya ganxeta és absoluta. Desolació és el què hi ha quan es parla de literatura a Reus. Amb l’excepció resistent dels amics d’Òmnium Cultural del Baix Camp i els seus premis literaris per a joves -els quals he tingut el goig i l’honor de ser-ne premiat, primer, i jurat anys més tard, del premi de poesia Gabriel Ferrater-, res més. I no val allò tan sabut i tan vell del "… a Tarragona els ho paguen tot les petroquímiques". A treballar toquen!

Més al nord, a Vilafranca del Penedès, també fa dies que va la Quinzena Poètica. Val la pena visitar el cartell perquè es veu que està fet amb criteri. Res d’efectismes. Poesia en estat pur. Aplaudeixo, així a l’atzar, l’aparició de Pep Rosanes-Creus, grandiós poeta. Llegiu-ne Voltor, és una pura meravella.

Encara pugem més. A Sant Cugat del Vallès, el seu Festival de Poesia. D’aquest no cal dir-ne res. La cita està plenament consolidada. La manera com és tractada la figura de Gabriel Ferrater, que hi passà els darrers dies de la seva vida, és exemplar. Un altre cosa per a apuntar pels responsables de cultura de la ciutat que el va veure néixer. Aquest any, però, destacar l’acte que ha preparat en Biel Barnils. Una bona proposta pels qui no volen anar a dormir massa aviat.

I encara, pels qui vulguin endinsar-se en el món de la poesia i de la literatura, una bona proposta per terres osonenques.

Malauradament, servidor de vostès aquest que els escriu, no podrà anar a cap d’aquestes cites aquest cap de setmana. És el que té haver creuat la línia dels qui escolten poemes i els qui n’escriuen: que a vegades et presentes a premis literaris que corres el perill de guanyar.

Bona poesia a tothom!