AGRAÏMENT
Agraeixo moltes coses
a aquells que no estimo.
L’alleujament amb què admeto
que són més afectes a algú altre.
L’alegria que no sóc jo
el llop de les seves ovelles.
Hi estic en pau
i sóc lliure respecte d’ells,
i, això, l’amor no ho pot donar
ni tampoc ho pot prendre.
No els espero, anant amunt i avall
de la porta de la finestra.
Pacient,
gairebé com un rellotge de sol,
entenc
allò que l’amor no entén,
perdono
allò que l’amor no perdonaria mai.
Des de l’encontre fins a la carta
no transcorre una eternitat,
sinó tot just uns quants dies o setmanes.
Els viatges plegats sempre són reeixits;
els concerts, escoltats de grat;
les catedrals, visitades;
els paisatges, clars.
I quan ens separen
set muntanyes i rius,
són muntanyes i rius
ben coneguts dels mapes.
D’ells és el mèrit,
si visc en tres dimensions,
en un espai ni líric ni retòric,
amb un horitzó autèntic i canviant.
Ni ells mateixos saben
tot el que no duen a les mans.
"No els deixo res a deure",
diria l’amor,
plantejada la qüestió.
Wislawa Szymborska (del seu recull Un gran nombre, 1976)
(foto)