PLA I CATALÀ
"El nostre poble, no coneix, socialment parlant, ni la ironia ni l’humorisme -aquestes posicions de l’esperit humà-, necessita una mena de voluptuós casuisme moral que serveixi no pas per a millorar el país, sinó per a identificar traïdors. Hom crea dogmes, no pas per sumar, elegantment, sinó per restar implacablement. Aquesta mecànica sinstra, havent operat durant tres o quatre segles sobre aquest país, ha creat el poble més sensible a la vidriositat de la terra, i ja se sap que els pobles vidriosos estan condemnats a servir de plataforma de tots els histrions que sàpiguen presentar-se amb l’aire màgic de l’apostolat. Desacostumat a la responsabilitat que dóna el govern, impulsat pel primarisme rústic, fémení i malaltís que hi ha a l’essència del gust de destruir, el nostre té una tendència a ensorrar els qui els serveixen d’una manera normal i a fer una aurèola als qui enganyen d’una manera llampant."
Josep Pla. Francesc Cambó. Materials per a una història.