Els dies i les dones

David Figueres

PERDIUS

Ho escrivia el Marc Roca dissabte:

Em considero un independentista, per simples motius de respecte. O sigui, si juguem al "joc de les fronteres" -i, això sembla que no canviarà per un temps indeterminat-, hi hem de poder jugar tots, en igualtat de condicions. M’explico. El fet de ser partidari de la independència dels PPCC no és per motius romàntics, com es pot despendre de certs nacionalismes, és més aviat perque no entenc, i no puc acceptar, les jerarquies instaurades i els genocidis culturals legalment establerts. A mi l’atzar m’ha fet néixer als PPCC, un territori amb una cultura i una llengua pròpies, però que per fets de la història, ha estat manllevat de la seva sobirania, de la seva llibertat, la qual cosa l’ha dut a estar en un nivell jeràrquic inferior a la resta de cultures que han pogut mantenir la seva pròpia sobirania. Aquest fet, aquesta pèrdua de llibertat, aquest pas enrera, ha provocat que altres ens culturals sobirans hagin adquirit un suposat dret, de fet l’exerceixen immunement, per tal de poder decidir per nosaltres, sense el nostre consentiment, per la força (de les armes i de les lleis). Això ha provocat diferències d’estatus, una jerarquia que ens ha dut a aniquilar el respecte dels uns pels altres, s’ha creat el dret a decidir en nom del veí.

La resta, ganes de marejar la perdiu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tribuna per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent