Els dies i les dones

David Figueres

PER ARA

Per ara, la lletra d’aquesta cançó encara parla de coses properes. I és estrany, perquè no em dono del tot a no acceptar, que tot canvia massa sovint per coses molt menys precises. El camí és el camí. I la joventut ha vingut sense ombres, amb tot l’esplendor. S’ha anat confirmant, el personatge. De la persona, en diré només el nom -una mentida com una altra- la resta es pot trobar degudament ocult en alguns poemes. En passatges sencers d’algun conte. Aixecant les faldilles de molts d’aquests apunts.

Per ara el gruix de la memòria no destorba el futur. Els fonaments són prims, però existeixen. Hi ha presències que han passat a ser llocs. Hi ha llocs que han esdevingut records, papers volàtils. Secrets. Puc donar, ja, ordres als núvols. Delimitar-ne els contorns tenint en compte les tempestes que amagaren. I els ruixats han negat veus però també enretiraren els clivells de moltes terres eixorques. Trenta-quatre anys, avui. Trenta-quatre anys, per ara. 



  1. Felicitats pels trenta-quatre, ja has superat l’edat de Jesucrist. A un que no porta bé això de fer anys el reconforta que hi hagi gent encara jove que en compleixen uns quants més.

  2. Aquesta mar de núvols que et significa, aigua a la fi a dalt del cel o a la vida profunda de la mar, aquesta arrel prima però ferma que cerca sempre, per lluny que estigui, l’aigua de la vida, aquests ulls que tot ho volen entendre, les tempestes i les calmes. Trenta-quatre anys, o mil, o un nin d’ué, a la recerca. On jo acabo tu comences i això em dona goig. 

Respon a ggort Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent