Els dies i les dones

Dissabte passat al meu poble, el Fòrum per l’autodeterminació per Reus, organitzava una taula rodona amb diverses plataformes sobiranistes o independentistes. Es volia debatre les accions a emprendre després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el recurs contra l’Estatut. Malgrat ser un dissabte al matí, l’afluència de públic fou important. Reveladores les paraules d’Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i impulsor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, quan afirmà que l’Estatut seria tombat sense cap mena de dubte. Es parlà de la urgència per assolir la nostra plena sobirania. Presència blocaire: Antoni Veciana, Marc Arza, Toni Fullat i Jaume Renyer, que era convidat a la taula.

La falta d’imparcialitat del TC és absoluta. En paraules de López Tena, la distinció entre conservadors i progressistes no és tal. Més aviat s’hauria de distingir entre conservadors i els que directament no farien escarafalls en tornar a fer el pas de l’oca. És a dir, a una banda hi hauria els que només volen carregar-se l’Estatut i a l’altra, els que a més de l’Estatut voldrien carregar-se el matrimoni entre homosexuals, les autonomies, la llibertat de premsa…

En aquest context, la sentència desfavorable es donà per feta. La necessitat d’una reacció dels catalans, sigui de la mena que sigui, s’ha de donar. Inadmissible que un òrgan judicial invalidi quelcom que s’ha decidit a les urnes. Amb la il·legalització de Batasuna es penalitzà als bascos, ara amb l’Estatut es penalitzarà als catalans.

Hem de tenir clar que potser ha arribat el moment de no parar més l’altra galta. Ahir, uns quants, ens vam acostar a la plaça Sant Jaume per deixar patent la nostra vergonya per tot l’assumpte del TGV. M’esperava menys persones i tot. Malaurada la presència de membres de les joventuts del PP i dels nounats Unión Progreso i Democracia. Amb tot, el descontentament dels catalans, es va fer sentir.

La nostra fita és aconseguir que la causa independentista assoleixi una internacionalització. Que no haguem de pagar el peatge de Madrid fins i tot per això. Només demostrant al món sencer que la nostra voluntat de poder decidir, en tots els àmbits, es fa des de l’estricte legalitat, en un context democràtic i per voluntat popular, podrem fer que ens facin cas. Cal que deixem enrere els tòpics: si s’ha d’explicar què volem, s’ha de fer en castellà, en francès, en anglès i fins i tot en soahili. Fins i tot, tal i com va comentar amb ironia López Tena, cal fer-nos nostre la vella màxima de la mateixa Guàrdia Civil, que serveix de títol, degudament traduïda, a aquest apunt d’avui.