PART
Ahir les llums es van afeblir, les cortines es van enretirar. Cruixiren les fustes als nostres passos. Sota els focus, moltes de mirades invisibles ens van dir que era hora d’empènyer i això és el què vam fer: empènyer. En acabat, les llums tornaren a encendre’s i els repics que ens van fer sortir a saludar, ja eren els dels amics, els coneguts, algun passavolant, que no s’havia volgut deixar perdre el naixement de la criatura.
Com sempre en aquests casos, els pares què hem de dir? Hem d’esperar que vagin sorgint veus més objectives que no pas la nostra (de moment, gràcies Gerard!) perquè es vagi perfilant. Arribar fins aquí ha estat un plaer, una gran experiència, i això no ens ho treu ningú.
Ara ens mirem les primeres ecografies, de quan tot plegat només era una idea sense forma. També aquelles primeres contraccions que ens feren pensar que la cosa ja estava a punt però que ara veiem que ens hauríem precipitat.
Ja no hi ha volta enrere, la nostra opinió ja només és una més entre les moltes que ahir es van fer a platea. El nostre projecte ja s’ha materialitzat en un homenet, en una doneta, que d’aquí dos dies començarà a caminar, deixarà el xumet i quan menys ens ho pensem, ja ens haurà fet la "cumenió" i tot!