Els dies i les dones

David Figueres

NUSOS PER DESFER

HORA FOSCANT

Hora foscant,
a la llum encara indecisa
de la lluna, la ciutat plena
de records m’assetja.

I em pregunto si
són de debò els canvis,
els nous invents sorgits

al llarg d’una existència,
quan encara hi queden
tants nusos per desfer.

                                                                            Montserrat Abelló



  1. Estimem el teu poema però ens hagués agradat més la teva presència. (suspir. chorus triple femení). Vichyssoisse amb pernil ibèric, hummus de cacahuet turc, llàgrimes de tardor, exquisit premsat marroquí, tomàquets de Josa i de Montserrat, delícia de carbassó amb tòfona aromatitzada, llonganissa del baix Aragó, verdíssim Barilla 5, Sonoma del 2002, taula de formatges especialment escollits per l’ocasió (des de Coeurchatel passant per Sierra de Gata fins arribar al Payoyo Gadità)….
    Tot això i tres més (ai, i l’Oriol!) és el que t’has perdut.

    No ens hem cregut la teva excusa. Esperem compensació. Tenim l’Oriol i porta a la motxilla els kellog’s. Si els vols recuperar,   esperem recital privat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent