Els dies i les dones

L’escena passa en una d’aquestes baluernes comercials dedicades a la venda de tota mena de gaudi cultural a l’engrós. La senyora, d’avançada edat i accent francès, transita per la secció de llibres, subsecció literatura catalana.

S’acosta a un jove dependent i li diu, amb un castellà d’empentes i rodolons, que busca llibres de Quim Monzó.

El jove dependent pregunta: “En catalán?”, i la senyora irada, molesta, respon: “No, no, normal!”