NOMÉS
Només aixecar-se tard amb el cap enterbolit pel beure, lleu però mal fet, d’anit. Només rentar els plats amb bata i pijama mentre sxxxxxxxxxxxxuis: la màgia efervescent del retorn es desfà dins un got. Només fer una maquinada de roba de molts, molts colors. Només esmorzar amorrat davant la televisió un tall de pizza rescalfat mentre Tom i Jerry s’hostien amb nostàlgica fraternitat.
Només fer desfilar capes freàtiques de fulls i papers i més fulls del damunt de l’escriptori. Només dutxar-me sense pressa, amb vocació de pansa; sortir-ne i el bany que ja és Londres. Només vestir-me amb samarretes foradades i xandalls que em van curts i mitjons desaparellats, foradats i que em van curts. Només dinar caldo i una hamburguesa amb patates mal fregides i una poma i un llegurt i més tele.
Només fumar un puret badant com un home, al pis del davant, pinta el seu pis de blanc. Només rellegir una vegada i una altra, les paraules escrites damunt un senzill paper quadriculat, la millor crítica que mai rebré per res que hagi escrit.
Només engegar a tots aquells que no els entri al cap que avui hagi experimentat la més gran de les felicitats possibles.
Només cal saber que tot "només" no és només "un només".
Els només de que ens parles són un encant.
Un encant. I d’altres n’hi ha que són una aberració. Com el "només" d’una notícia que llegia diumenge. Algú ens volia fer creure que només dues persones eren responsables de l’assassinat d’Anna Politkóvskaia.