NO DIR
Un escriptor és una cosa estranya. És una contradicció i també un sense sentit. Escriure és també no parlar. És callar. És udolar sense fer soroll. Un escriptor és algú que descansa, amb freqüència, escolta molt. No parla gaire perquè és imposible parlar a algú d’un llibre que s’ha escrit o sobretot d’un llibre que s’està escrivint. És impossible.
És al contrari del cine, al contrari del teatre i d’altres espectacles. És al contrari de totes les lectures. És el més difícil. És el pitjor. Perquè un llibre és allò desconegut, és la nit, és tancat, això mateix. El llibre avança, creix, avança en les direccions que pensàvem haber explorat, avança cap al seu propi destí i el del seu autor, aclaparat per la seva publicació: la separació, la separació del llibre somiat, com el darrer fill, sempre el més estimat.
Marguerite Duras, Écrire