Els dies i les dones

David Figueres

NIT DE REIS O EL QUE VULGUEU

Aquest estiu de l’any de nostrusenyor 2013 ens ha sortit xofogosot. Inflamat. Com si ens haguessin enviat a tots a l’infern amb un assecador de cap de perruqueria entre les temples. Hem de sortir al carrer. Ens hem d’esbargir. Ens hem de refrescar. Busquem, busquem, busquem…

Ah, sí, calla! No hi ha aquells xiquets del Parking Shakespeare que cada any prefereixen treballar a fer vacances? Ai, sí tu! I voldràs dir que eguany amb això de la crisi… Ves, aquesta gent de la faràndula, quan és que no han estat en crisi? També tens raó. A veure, posa-ho al gúguel… Siiiiiiiiiiiiiii, mira, enguany també hi ha Shakespeare! Visca, visca…! I escolta, per no haver-nos perdut cap funció des de fa cinc anys, no ens faran descompte? Però si passen la gorra encabat i ja saps que sempre els hem donat alguna cosa. Ah!

Llavors, al parc de l’estació del Nord ens trobem amb el panorama següent: Orsino estima Olivia. Viola estima Orsino. Olivia estima Sebastià. Sebastià estima Antoni. Antoni estima Sebastià. Festa s’estima les seves cançons. Maria s’estima el que li donin. Malvolio es pensa que se l’estima Olívia i el Senyor Tobies Rot diu al Senyor Andreu Careixut que ha d’estimar Olívia. Hosti, i amb tanta estimació no queda una mica hipoglucèmic, tot plegat? No, home no; si te’n canses, escoltes les paraules i amb això ja en tens prou. Oqueimaquei.

Escolta. Què vols, ara? Perquè ells porten barba i elles van de negre? Això és cosa del director, enguany se n’ha encarregat l’Iban Beltran. Cada any canvien, no? Això mateix. Potser enguany s’han recatat més en la part dramàtica, no? Potser sí. Són còm titelles. Xsssssssst. En canvi, en la part còmica… Home, en Caraeixut i en Rot són dos caramels de paper. Hi, hi, hi, hi… em fan pixar! Sí, però calla. I aquest tal Shakespeare és viu? Cria malves fa molts anys. Hosti, què fort! Calla. Aplaudim molt, eh? Sí, sí, sí, que això que et facin passar una bona estona, amb els temps que corren i per la voluntat, no té preu. “No té preu”, tu també en tens de bones, eh paio? Pararàs? D’acord, perdona.

Un dia podríema tornar, no? Sí, perquè no. Fins quan hi són? Em sembla que enguany fan l’última funció el dia 4 d’agost. Dimecres fan festa? Sí. Doncs dimecres no hi podrem venir. No, és clar. El que podries fer es penjar en aquest mateix apunt, les altres crítiques. Vols dir? Sí home sí. Pot estar bé. Jo la meitat del que hi dius no ho entenc. Ja. I una cosa, quan faci quinze anys que facin funció, també els penjaran una placa com al Fletats al TNC? Flotats. Com? Flotats; es diu Flotats i no Fletats. Que no el van fletar cap a Madrid? Sí. Doncs Fletats. Vist així… Però em sembla que aquests no són de plaques. Són més de fer les coses perquè sí, perquè xalen molt amb el que fan, no? Em sembla que sí. Se les poden confitar les plaques? Confitades estan. Escolta, jo els deixo 10 euros. No podrem sopar després. Una mica ja és com si haguéssim sopat. No només de menjar ens alimentem, no? No. Ets un romàntic. Un què? Deixem-ho. 

L’amansiment de la fúria.

La comèdia dels errors

Somni d’una nit d’estiu
 
Treballs d’amor perdut
      
   
    

  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'ombra de Yorick per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent