Sembla que les declaracions d’Oleg Orlov, director de l’ONG russa Memorial que operava a Txetxènia (parlo en passat perquè l’organització ha anunciat que es retirava de la zona per falta de seguretat) acusant al president d’aquesta república Ramzan Kadírov directament de l’assassinat de Natàlia Estemírova, ha causat cert revolt.
Fa temps que la vida a Txetxènia, a Rússia i a tot el Caucas, per tots aquells que denuncien cada violació dels Drets Humans que s’hi comet, no val massa cosa. Tots i cadascun dels periodistes -o potser millor caldria dir activistes- que havien parlat d’aquests casos amb una certa repercussió, han estat assassinats impunement. No són els únics.
Per cadascuna d’aquestes víctimes que tenen darrera persones que saben els seus noms i que afortunadament no deixen, ni deixaran que caiguin en l’oblit, hi ha centenars i milers de cadàvers anònims en fosses, en marjals, en tombes innominades, de suposats “terroristes” que amenacen la seguretat.
Per la juventud, per les persones que veuen que les coses no van bé a Txetxènia, només hi ha dues possibilitats: o marxar al bosc amb un kalashnikov per unir-se a les milícies o fugir del país. La resta és esperar que les forces de seguretat trobin l’excusa més trivial per engegar-te un tret a tu o a algú de la teva família.
Anna Politkòvskaia ja denunciava, fa 10 anys, els horrors de la primera guerra txetxena. Ara de guerra oficial no n’hi ha. Amb una aparent pau restituïda, els crims no han cessat, però, ans al contrari: Kadírov s’ha erigit com putxinel·li de Rússia, s’ha après la cançoneta sabuda de “la lluita contra el terrorisme islàmic” i actua com un gos carnisser davant el menor indici de dissidència, esperonat per Moscou.
La responsabilitat de Rússia, en tot aquest assumpte, és evident. L’imperialisme rus (fa dies veia un cartell del ballet rus. De popular ha passat a tornar a ser imperial) ha sabut posar al capdavant de les diferents repúbliques que conformen la federació russa a gent de la seva confiança. S’abolí el dret de les repúbliques a decidir el seu representant. Ja fa anys que tot es decideix des del Kremlin.
Amb tot, la trista actualitat sobre el Caucas, desgranant-se mort a mort, tan sols és la punt d’un gegantí iceberg. De la mateixa manera que els Estats Units van crear personatges com Sadam Hussein que amb el temps van suposar una amenaça més enllà de perquè se l’havia creat, el Caucas és ple de petits territoris manats per bèsties tant o més perilloses que el mateix Sadam.
Si fa uns anys els moviments tectonicopolítics van donar-se als balcans, amb el vergonyós paper de la Unió Europea, no hi ha cap mena de dubte que l’actualitat internacional passarà, més tard o més d’hora, per traslladar-se al Caucas. Entre Rússia, Xina i la Índia, el territori està bullint a foc lent perquè d’aquí no gaire comenci a bombollejar de manera molt més present i s’obrin falles i fissures que esquitxaran a tothom.
Una política energètica unitària per part de la Unió Europea, podria parar una mica el cop, però ara com ara, en què els oleoductes que abasten Europa de gas i petroli estan en mans no ja ni tan sols de països, sinó directament de companyies, el panorama d’aquests petits països que s’estan enriquint a gran velocitat, no pot ser altre que el d’armar-se i començar a amenaçar els territoris veïns a cops de programa atòmic i de genocidi.
Però ara cal parlar de les persones. Cal parlar dels que hi han deixat la pell perquè almenys, l’oblit, el silenci, no se’ls endugui per sempre. A casa nostra la gent de la Lliga dels Drets dels Pobles estan fent una feina magnífica (podeu signar la carta que s’enviarà a l’ambaixada russa dirigint-vos a txetxenia@dretsdelspobles.org) La globalitat no només ens ha portat la universalització del terror, també ha comportat la universalització de la solidaritat.
Encara que em pesi, sé que d’aquí uns mesos tornaré a parlar del Caucas amb un cadàver calent damunt el teclat de l’ordinador, per no parlar de les morts que no sabrem. És irremeiable, però no caurem en el desànim. Dir. Denunciar. No podem fer altra cosa.
Avui a les 20:00 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’ha organitzat una concentració per retre homenatge a Natàlia Esterímova.